Avui no reflexionarem sobre la nova moda de celebrar Halloween a la nostra societat, no ens volem centrar en aquest debat, sinó que volem reflexionar sobre les disfresses que presenten les cadenes de joguines dirigides d’una manera obertament sexista a nenes i nens durant aquest dies de Halloween. Les botigues de joguines, físiques o online, no separen les joguines en seccions explícitament per nenes i nens, etiquetant com a tal les joguines, tot i que evidentment no cal posar el cartellet per fer entendre a qui van dirigides. És per això que ens hem sorprès i molt al trobar que en algunes botigues com DRIM la secció de les disfresses sí que hi ha un etiquetatge clar i segregat en nena/nen, del que se suposa es pot disfressar una nena i un nen. És a dir, anuncien obertament “disfresses de nena” i “disfresses de nen”.
Cartells de la secció de joguines de la botiga online DRIM on se separa les disfresses en funció de si són de nenes o nens.
Les nenes queden atrapades en representacions que exalten el seu físic i les presenta altament sexuades.
Disfressar-se és un joc molt estimulant perquè precisament ens fa somiar i introduir-nos en altres móns i actituds que normalment no tenim. Disfressar-se vol dir fer volar la imaginació per re-identificar-nos en altres persones o rols. Vol dir provar a sentir-se dins d’altres identitats. Vol dir alliberar-se, despullar-se, de la pròpia identitat per agafar-ne de noves. El món de les disfresses és un món infinit, on tot val, i hauria de ser una gran aliança per precisament trencar estereotips de gènere.
Els nens els trobem amb molta més varietat de rols i actituds, mai dependents de la mirada dels altres.
Donat que el cos d’una nena i un nen, excepte els genitals, són exactament iguals, és complicat entendre perquè categoritzen en nena i nen les disfresses, si no és per una imposició cultural estereotipada i sexista del gènere. I el més greu és la hipersexualització de les nenes en aquestes representacions. Sempre sexuades, sempre presentades definint-se pel seu sexe, no poden escapar d’aquestes representacions que les fa aprendre a valorar-se pel seu físic i la bellesa, i la seva capacitat de ser sexy en tot moment. Sí, sexy, perquè no estem parlant de que les presentin com a dones que tenen cura de la seva imatge, sinó que posen amb actituds concretes, vestides i maquillades per ressaltar les seves projeccions de dones sexuades. Els catàlegs estan plens de nenes maquillades i posant amb les mans a la cintura contornejant els malucs, per marcar uns malucs que encara no tenen desenvolupats, però que ja evoca la sexualització diferenciada del seu cos, en front actituds radicalment oposades de nens disfressats amb el mateix tema, però amb actituds molt diferents, amb expressions de por o per fer por, mentre veiem clarament que les expressions de les nenes no expressen el mateix.
És indignant que disfresses d’esquelets, típiques d’aquestes dates, es presentin amb faldilla per les nenes!! Des de quan un esquelet porta faldilles? si precisament són esquelets i no porten roba! Veiem una vegada més com queden atrapades en concepcions estereotipades i fortament sexistes. Sembla que una nena que es disfressa d’esquelet, per no oblidar que és una nena, ha de portar la faldilla. Fins on hem arribat amb els estereotips!
I ja sortint de les temàtiques de Halloween, si analitzem qualsevol disfressa ens podem fer les mateixes preguntes. Perquè una nena que es disfressa de vaquer de l’oest americà ha d’anar amb faldilla? Un mai hauria anat amb faldilles, per què reconvertim les disfresses en femení? Una nena no es pot disfressar de vaquer amb pantalons tal i com anaven en realitat? Per què sempre ens trobem les adaptacions de les disfresses en la mateixa direcció? O com ens presenten un pirata i una pirata, desprenen la mateixa actitud? Aquestes disfresses representes les poques dones pirates de la història?
Per què si una nena es disfressa d’os panda ha de portar els llavis pintats? per no perdre la seva feminitat? Les nenes no poden escapar mai de la feminitat estereotipada tradicional? Evidentment que pots comprar la disfressa i no pintar-li els llavis, però si la nena veu la fotografia del catàleg, segurament t’hi hauràs de barallar una estona per fer-li entendre que un ós panda no es pinta els llavis mai! Doncs la societat pressiona molt alhora de construir les identitats de gènere.
Us animem a trencar els estereotips de gènere amb les disfresses, a oferir les disfresses a nenes i nens independentment del seu sexe. No es tracta de prohibir, sinó d’obrir el ventall de possibilitats i representacions. Alliberar les de la seva condició sexual, i ensenyar-les a valorar-se per les seves capacitats i aptituds, no pel seu físic. I motivar a nens a representar rols no violents ni agressius, i a valorar en positiu tot allò que pertany tradicionalment a les nenes.